Adéu, senyors Iberia, adéu

Este é só para os que entendem catalao mas na dava pa traduzir (tentem ler de qualquer forma ; )

by Iu Forn (autor do artigo publicado dia 1/6/2006 no jornal AVUI)

Iberia ha anunciat que vol eliminar la majoria de rutes que surten de BCN.
Diu que no li són rendibles. Molt bé. Un cop recuperats del gran disgust,la pregunta és: i?

Aquí passa com amb el famós exemple de l'aparcament (bé, això de famós ho he posat jo perquè li dóna una mena de serietat a la cosa, ja que l'exemple de l'aparcament me l'acabo d'inventar ara mateix).

Imaginem un aparcament al centre de BCN on un senyor (o senyora) hi guarda l'utilitari perquè resulta que el cotxe bo el té en un altre aparcament (Barajas). Imaginem que el senyor (o senyora) guarda la seva merdeta d'utilitari a la millor plaça, la més gran, en què no hi ha columnes i que és la que està més a prop de la sortida. I suposem també que té aquesta plaça privilegiada perquè ja hi aparcava quan només estava permesa l'entrada a un sol vehicle, que casualment era el seu. Bé, doncs, ara imaginem que aquest usuari diu que partir d'ara només vol aparcar a BCN
una moto (el pont aeri) perquè a Madrit li han posat una catifa vermella i li fan massatges als peus cada cop que entra amb el cotxe (digui-li nova terminal faraònica que hem pagat entre tots). Però abans de marxar pretén deixar la plaça al seu fill (el fill és una nova companyia de baix cost i a plaça són els slots de què disposa ara) i diu que repartirà l'espai entre la moto i un cotxe d'aquests que pots conduir tenint llicència de ciclomotor.

Bé, doncs, un cop suposat tot això, oi que és claríssim el que ha de fer el senyor aparcador?: 1) buidar demà mateix la plaça, que hi ha uns quants usuaris desitjant ocupar-la amb cotxes que ni ratllen les columnes ni deixen el terra ple de taques d'oli; 2) enviar el seu fillet a buscar una plaça al segon soterrani, i 3) ficar-se l'utilitari on li càpiga.

Adéu, Iberia, adéu. Et diem adéu amb les manetes i si cal també amb les orelletes, que té més dificultat però queda molt més entranyable.